Amb la minsa matèria grisa catalana actual,
la independència, si mai arriba, només podrà ser per obra d’un miracle.
Perquè, que algú em corregeixi si m’equivoco, com a independentista
estaré encantat que ho faci. Si els catalans tinguéssim a la butxaca els
més de 16.000 milions d’euros d’espoli fiscal espanyol, no caldria fer
cap Marató per la pobresa. O dit altrament en cas que, malgrat
l’evidència, algun catalanet intoxicat per La Vanguardia i companyia,
encara no ho entengui: caldria fer milers de maratons de la pobresa per
recaptar tots aquests diners nostres que se’n van a Espanya i no tornen.
Amb el ben entès, naturalment, que això tampoc no tindria cap sentit,
atès que els diners per a la Marató per a la pobresa dels catalans
sortiria de la butxaca dels catalans mateixos, tal com ara en sortirà
amb l’estúpida Marató a punt de perpetrar-se. I el disbarat no acaba
aquí. Si a més d’això, resulta que és TV3 —és a dir, la televisió
pública catalana, pagada per tots— qui organitza la demencial presa de
pèl perquè als nostres polítics no els dóna la gana fer la seva feina
anant cap a la independència, i gràcies al vot incondicional dels
catalanets que faran el préssec donant suport solidari a la Marató,
aleshores la demència catalana cobra a sobre naturalesa grotesca, única
al món mundial.
Per tant, cal concloure que cal ser del gènere
radicalment idiota per donar suport a la Marató per a la pobresa. Ras i
curt, i tornant al principi de l’article, l’equació és implacable: la
massiva adhesió del catalanet a la Marató serà directament proporcional a
l’allunyament del poble català d’allò que hauria de fer per no haver de
recórrer a fer ni mitja Marató. Més clar encara: com més èxit tingui
aquesta Marató, més fracassat es revelarà l’independentisme, perquè és
impossible imaginar un indigent mental que es deixa entabanar per
aquesta escandalosa i vergonyant enganyifa, i que després estigui
capacitat per fer el que convé per anar cap a la independència —entre
altres coses no donar suport a la Marató. I és que, de fet, la seva
participació en l’enganyifa ja demostra que treballa en contra del
nostre alliberament nacional. Altra cosa és que se n’adoni; altra cosa
és que fins i tot es faci dir independentista. I la Marató tindrà èxit,
no hi ha dubte. En aquesta mena de collonades papanates, els catalans
són els reis, i no pas perquè sí. El complex d’inferioritat té aquestes
coses. S’acaben confonent els termes, i de voler semblar solidari es
passa a ser insolidari amb un mateix, el més patètic dels pobles
préssecs sobre la capa de la terra. Així ens va.
I parlant de fraus, en un altre ordre de coses
és divertit, per no dir lamentable, seguir el que fa –o més aviat no fa—
CiU, aquest partit que, com apuntava, els catalanets maratonians
solidaris mai no es cansen de votar. Un partit que, per exemple a causa
de les seves amistats inconfessables es posa del costat dels espoliadors
en el tema de les autopistes, és un partit que treballa en contra del
seu poble: un partit, doncs, criminal. Però tranquils, que el poble
continuarà veient CiU com una coalició seriosa i “sobiranista” —en
llenguatge convergent, és a dir, covard i entabanadora— sobretot
últimament gràcies a l’inefable Duran Lleida, que amb la seva actitud
contra l’independentisme al recent congrés del seu grupet d’amics
inflats mediàticament com crispetes, va aconseguir fer passar l’Artur
Mas per un gran patriota, gairebé un almogàver, davant el babau poble
català. I per cert, és també CiU, aquesta cosa letal per a Catalunya,
qui ara, a través del seu president que representa que és el meu
president i que em diuen que he de respectar malgrat que ell no em
respecti empobrint-me a mi i al meu poble tot i saber la solució per
evitar-ho, doncs bé, és aquest xixarel•lo titella qui està cofoi de
dir-nos que ell ja anunciava el dèficit de les altres “comunitats
autònomes”. Espanyoles, s’entén. En fi. Com es veu, és un governant de
nivell, molt ambiciós comparant-se amb la trista Espanya i per tant
incloent-s’hi, en comptes d’emmirallar-se amb el nord d’Europa com a
màxim dirigent d’un país que hauria d’aspirar a ser lliure, independent.
Caram, sort que el paio es fa dir nacionalista. I sort que va parlar
d’anar cap a l’Estat propi fa unes setmanes. Doncs mira, no. A mi,
aquest paio insignificant no em representa. I si pogués, l’enviaria a la
garjola. A ell, i a tots els seus amics d’Abertis, La Caixa i
companyia. Per criminal. I al darrere, a la gran majoria del poble
català. Per cretins. Tots a la garjola amb el seu tifa de president. Ui,
però no. M’adono que el continuarien votant també allà dins. Segur. I
és que no hi ha res, absolutament res a fer amb aquest desgraciat poble.
Font: Directe.cat
