No Vull Pagar

IMPORTANT

El govern espanyol ha modificat les lleis per poder sancionar a les persones que deixin de pagar les autopistes.

No Vull Pagar

D'on neix i el perquè d'aquesta iniciativa.

Raons

Els motius del perquè ja no hem de pagar més en els peatges.

Guia Legal

Què et pot passar si no pagues, quin són els teus drets i obligacions.

Premsa

Què en diu la premsa de la iniciativa.

Exemples

Vídeos d'algunes de les persones que ja han decidit no pagar.

diumenge 19 de maig de 2013

ElDiario.es: La posible dación en pago de las autopistas al Estado alarma al sector


  • Una empresa pública tomará en prenda las radiales y compensará a las constructoras que no pagan los préstamos recibidos para construirlas
  • El modelo de concesiones privadas con el que se financiaron hace una década convierte a la Administración en garante en caso de bancarrota


 “Es una fórmula de ‘dación en pago’, pero a lo bestia”. La afirmación es de un ingeniero de caminos que hace quince años participó en el proceso de articulación de la fórmula de concesiones a empresas privadas para la construcción de las llamadas autopistas radiales. Ahora cuando una buena parte de estas infraestructuras está en quiebra, se echa las manos a la cabeza ante el plan del “mal llamado rescate” por el que el Gobierno y el Ministerio de Fomento proponen la creación de un “banco malo de las autopistas” que “tomará en prenda las radiales que están quebradas” y liberará a promotores y bancos de las obligaciones de financiación y explotación que contrajeron.
Para colmo, les compensará con diversas fórmulas. “Lo peor es que todo es legal”, se lamenta, ya que en el diseño de los proyectos de financiación de las autopistas “se establecía la responsabilidad patrimonial de la Administración”.

El debate sobre la creación del “banco malo de las autopistas” es uno de los asuntos que, entre otros, se ha suscitado durante la reciente “Cumbre de la Ingeniería española 2013” celebrada la pasada semana en Madrid. Precisamente la ministra de Fomento, Ana Pastor, clausuró el encuentro, aunque en su discurso no hizo mención al tema.

Los ingenieros más críticos muestran su indignación por el agravio comparativo que se establece entre “la bendición que el Gobierno hace de esta fórmula de reversión de activos” (en referencia a las autopistas radiales), y su negativa a articular una formula de ‘dación en pago’ para las familias  propietarias de pisos que se han visto pilladas por la recesión económica y no pueden hacer frente a sus hipotecas.

Nacionalizar las pérdidas

La drástica reducción de la circulación de automóviles como consecuencia de la crisis económica, la fórmula con la que se abordó la expropiación de los terrenos para construir las autopistas y “la falta de rigor de las previsiones de los tráficos que podrían atraer cada una de ellas” son las causas que, según los ingenieros, provocaron la situación crítica a la que se enfrentan las radiales de Madrid, la autopista de circunvalación de Alicante, o los tramos de Alicante-Cartagena o de Cartagena a Vera. De hecho las concesiones de Madrid-Toledo, la R-4, Accesos de Madrid y Autocosta están en concurso de acreedores. La pelota de sus deudas se aproxima a los 4.000 millones de euros, y a esta cifra hay que sumar otros 1.800 del sobrecoste por las expropiaciones.

Entre las empresas constructoras responsables de las radiales en dificultades se encuentran Abertis, Cintra, Acciona, ACS, Sacyr, FCC, Ferrovial, OHL o Glbalvía. Hay también algunas entidades financieras como Bankia, BMN (las antiguas cajas del levante) o Unicaja, en el capital de las concesionarias.   

Para atajar una situación que amenaza con volverse contra las constructoras, bancos y Gobierno, el Ministerio de Fomento está poniendo a punto un plan para crear el que ya se conoce como “banco malo de las autopistas”. Será una empresa pública que tomará en prenda una decena de carreteras de alta capacidad.

El departamento que encabeza Ana Pastor acepta la reversión de las autopistas, pero exige a bancos y concesionarias un descuento de entre el 20% y el 50% de las cantidades que han gastado los promotores en la construcción y el mantenimiento de las infraestructuras.

Activos tóxicos

Pero, es que ¿además de quedarse con activos tóxicos como son unas radiales que nadie quiere utilizar, el llamado banco malo de las autopistas va a tener que resarcir con fondos públicos a las empresas y bancos responsables del desastre? Los ingenieros aseguran que figura ideada en el modelo concesional que dio vida en su día, y en plena burbuja del cemento, a las radiales, establecía la "responsabilidad patrimonial de la Administración".

De este modo si, como finalmente ha ocurrido, las autopistas de concesión privada no captaban el tráfico y el volumen de peajes que las hacía viables y entraban en quiebra, sus promotores podrían acogerse a una fórmula de dación en pago de manera que se liberaban de sus responsabilidades entregando la carretera en prenda a los bancos que les habían prestado el dinero para construirla. Pero ¿qué pueden hacer los bancos con una infraestructura que durante una década ha mostrado su completa inutilidad, más allá de engordar un negocio pura y simplemente especulativo?

Como la banca no está dispuesta a explotar autopistas ruinosas, por un lado presiona a las constructoras para que devuelvan los créditos y, por otro, a Fomento para que defina de una vez la figura de la sociedad pública. Así se pone en marcha la “responsabilidad patrimonial de la Administración” que obliga al Estado a hacerse cargo en última instancia de unos activos tóxicos, con lo que de nuevo se nacionalizan las pérdidas de las empresas privadas. Además, y esta es la parte que retrasa la puesta en marcha del plan, resarcirá a las concesionarias morosas con unas cantidades de dinero público que podrían oscilar entre 2.500 y 3.500 millones.

divendres 10 de maig de 2013

ED: "Abertis gestionará las comunicaciones de emergencia del Govern los próximos 10 años"


La sociedad Tradia Telecom será la responsable del servicio por 132,3 millones de euros
Abertis será la responsable de las telecomunicaciones entre los servicios de emergencia de Catalunya los próximos 10 años. La compañía dirigida por Francisco Reynés ha firmado un contrato con el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) para gestionar la infraestructura por 123,3 millones de euros.

Por primera vez, una sola empresa se queda todo el pastel de las telecomunicaciones de los servicios de emergencia en Catalunya. Es decir, garantiza que no existe ningún obstáculo para transmitir cualquier tipo de datos entre los cuerpos de Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat o Emergències Mèdiques.

Comunicar a 22.000 usuarios

El objetivo de Rescat, tal y como se denomina la red, es comunicar a 22.000 usuarios. Desde transmitir datos de voz o imágenes a geolocalizar a personas o equipos, además de establecer un canal para que las unidades centrales tenga contacto permanente con la gente que está sobre el terreno. En las direcciones se toman las decisiones y se coordinan los equipos, por lo que es necesario que no ocurra ningún imprevisto en la transmisión de información para que los servicios se concluyan con éxito, informan fuentes conocedoras del dispositivo de emergencias del Govern. 

Los mismos interlocutores ponen el acento en las dificultades que surgen en ciertas operaciones. Por ejemplo, a la hora de coordinar un incendio los cables y antenas de comunicación de la zona desaparecen o, sencillamente, no existen. La Generalitat diseña el mecanismo que cree más adecuado para resolver este problema y Abertis se encarga de su infraestructura. Además del mantener la red existente.

Criterios del departamento de Interior

La adjudicación de este contrato se ha realizado sin publicidad, confirman los portavoces de la Generalitat. “Los servicios son de materia reservada”, señalan. El documento se ha firmado en el CTTI, empresa pública que depende del departamento de Empresa i Ocupació, aunque los criterios fijados en el documento final se han marcado desde la conselleria de Interior, informan fuentes del Govern. 

Tradia Telecom, la filial de Abertis que ha conseguido el contrato, ya se encargaba del grueso de la red Rescat hasta la fecha. Con la integración de todos los servicios, ha ganado también la atención a los usuarios. Es decir, resolver las incidencias que tengan los cuerpos de emergencia durante sus servicios. 

El CTTI realizaba esta parte del servicio en su sede, informan interlocutores implicados en el servicio. Con el nuevo modelo, el personal que era responsable de la atención al usuario se ha integrado en la filial de Abertis. La compañía confirma la ampliación de personal, aunque destaca que el número de contratos no ha sido significativo.

divendres 26 d’abril de 2013

Allargament de concessions per quatre duros i sectarisme polític.

El conseller afirma als alcaldes de CiU que solucionarà el preu del peatge del Garraf abans de l’estiu.


El conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila, es va reunir dimarts a la tarda amb uns quants alcaldes del Garraf i Baix Penedès i els va dir que abans de l’estiu trobaria una solució al problema dels peatges de la C-32.
La reunió ha aixecat molta polèmica ja que només hi van ser convocades les alcaldies dels ajuntaments convergents. A més, arriba després d’una campanya de recollida de firmes impulsada pel Consell Comarcal del Garraf (amb govern de PSC-ICV), després que tots els ajuntaments de la comarca aprovessin una moció demanant aquesta mateia reunió amb el conseller per buscar solucions al problema de l’alt preu dels peatges de l’autopista de la costa. I a més a més, no fa gaire sí que hi va haver una reunió de Consell i alcaldes del Garraf amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, però el conseller Santi Vila va relegar la seva presència en el número dos de la conselleria, el secretari general Ricard Font, qui els va traslladar que quan es trobés una solució, se’ls comunicaria amb una reunió directa amb el conseller.



Doncs bé, com si fos un acte de partit, de CDC, dimarts a la tarda el conseller Vila va reunir-se amb les alcaldies de Vilanova, el Vendrell, Sitges, Calafell, Cunit i Canyelles, totes encapçalades per CiU, i no convocant a ajuntaments també afectats com Sant Pere de Ribes i Cubelles.



En la reunió no hi va haver cap proposta concreta de solució, però sí que Vila els va assegurar que abans de l’estiu trobaria alguna solució al problema dels peatges de l’autopista Pau Casals, que es troben entre els més cars d’Europa. Així ho deia en declaracions a La Xarxa de Comunicació Local l’alcaldessa de Vilanova Neus Lloveres. Segons La Xarxa, els alcaldes del mateix color polític que el conseller van sortir molt contents de la trobada; una de les propostes que va efectuar Vila va ser l’ampliació dels descomptes que ara hauran de negociar amb la concessionària Abertis, que podria suposar un allargament de la concessió.



En roda de premsa posterior, el diputat vilanoví del PSC Joan Ignasi Elena qualificava “d’actitud sectària” la del Govern de la Generalitat i de les alcaldies de CiU en bandejar les institucions no governades per aquesta formació de la reunió, Afegia, a més, que fins ara l’únic que ha fet el Govern català ha estat eliminar les bonificacions més utilitzades (les que anaven en funció del volum d’ús de l’autopista) i pujar el preu del peatge. Malgrat la crítica, Elena veuria amb bons ulls qualsevol rebaixa del preu del peatge.



Juan Luis Ruiz, regidor vilanoví i president comarcal del Garraf, veu en la reunió de dimarts un cas de “deslleialtat institucional”.







dissabte 20 d’abril de 2013

Els camions deixen de circular per la N-II


Des de la Plataforma volem felicitar als veïns i veïnes de Bàscara per la valentia i la perseverança en les seves reivindicacions. Labor omnia vincit! 

Pels veïns de Bàscara, veure com ja no passen camions de gran tonatge pel mig del poble és una autèntica meravella. A més, la reducció de la sinistralitat (en 6 de cada 10 accidents mortals en aquesta via s'hi veu implicat un camió) i la millora de la seguretat serà un fet comprovable en poc temps. L'any passat van morir 14 persones i 22 van resultar ferides. Tot i això, la Nacional-II té un manteniment pèssim i molts punts negres i vergonyes variades, com el tram entre Caldes i Sils, el tram del Maresme, la ronda de Figueres... 

Però no tot són flors i violes. Aconseguir que els camions tinguin vetat el pas per la Nacional II, altrament anomenada vergonyaN2 o carretera de la mort, té conseqüències importants a tenir en compte.
 Una de les conseqüències és que restaurants, bars, botigues i hostals a peu de la Nacional-II veuran perdre una nombrosa clientela. 

Els camioners es veuen obligats a passar per l'autopista i a pagar els peatges d'unes autopistes sobradament amortitzades. A més, tan la benzina com els serveis oferts dins l'autopista són un autèntic escàndol. 

Aquest sobrecost repercuteix a les butxaques d'empreses i autònoms que es dediquen al transport. Així, la factura mensual en peatges d'un camió que circuli diàriament es pot enfilar centenars d'euros. 


Com és que Fomento i Territori s'han posat d'acord tan ràpidament? Per una banda,  les reivindicacions i talls constants dels veïns de Bàscara hi han tingut molt a veure. Per l'altra, els vells amics d'Abertis han aprofitat l'ocasió.

A Abertis la jugada li ha sortit rodona. Ha aprofitat la reivindicació ciutadana per a fer negoci, òbviament amb l'ajuda inestimable de l'Estat i la Generalitat. 

Amb el pas obligat dels camions per l'AP7 -tot un regal primaveral- el trànsit ha augmentat considerablement -2850 camions segons estimacions de la Conselleria. Resultat? Abertis torna a fer caixa.

Però el problema no s'acaba aquí. Ara queda per resoldre el malestar dels camioners i la vergonyaN2.

Pel que fa als camioners, no seria d'estranyar que en pocs dies o setmanes es convoquin jornades de vaga i els talls de carreteres o fins i tot la mateixa autopista siguin habituals. 

Es diu que la prohibició es manté mentre no es desdobli la Nacional, que es vol dur a terme mitjançant peatge a l'ombra. Una política que afavoreix constructores i representa una sagnia per l'erari públic en pagar dues o tres vegades el cost de l'obra. 

Amb el desdoblament de la N-II hi guanyen les constructores, però també Abertis, ja que tot i perdre trànsit, Fomento compensa el descens de vehicles (175M€ l'any 2012).

El desdoblament, a més de ser il·lògic, és sinònim d'una estafa de proporcions faraòniques. 
Cal desdoblar una carretera quan existeix una autopista amb 6 carrils a pocs metres? 
Tan les reivindicacions de Bàscara com també les dels transportistes són totalment legítimes i ben argumentades. El problema és la mala gestió actual de les autopistes. 


Quina és la solució, doncs?


- Una situació òptima seria la gestió pública de les autopistes tot aplicant una eurovinyeta.
 Seguint l'exemple de Suïssa (on paguen 33€/any), consistiria en pagar una quantitat fixa l'any i poder circular per totes les autopistes del país. Així, es cobreixen costos de manteniment i els beneficis es destinen a noves infraestructures o al transport públic.

- Realitzar importants inversions en l'adequació i manteniment de la Nacional-II tot eliminant els punts més perillosos, tot  evitant el desdoblament.


NO allargar, en cap cas, els contractes de concessió de les autopistes de peatge i exigint el compliment dels convenis en l'aspecte de pagaments estipulats per part de l'empresa concessionària. 

I menys encara, que els allargaments de concessió siguin per a pagar les deficitàries autopistes radials de Madrid. 



- Fer públics els convenis de concessió i els ingressos/costos/beneficis de l'empresa concessionària Abertis. Avui existeix una TOTAL OPACITAT respecte als convenis de concessió i els comptes corresponents. 


El govern s'hauria de plantar davant Abertis i prioritzar el servei públic.  És evident que les autopistes i autovies tenen un cost, però mentre la gestió sigui privada, i pitjor encara, feta per Abertis, serà el conte de mai acabar on sempre paguem els mateixos. 

dijous 28 de març de 2013

Abertis es va reunir secretament al Parlament amb els portaveus de la Comissió de Territori

El #novullpagar està d'aniversari. 

Avui fa 1 any que Josep Casadellà es va plantar davant un peatge i va fer famós allò del: "No vull pagar".

Des del #novullpagar us volem agrair, de tot cor, a tots aquells que vau fer insubmissió pacífica als peatges  i vau donar la cara contra la injustícia. Tan a Catalunya com a ses Illes i al País Valencià. Una forta abraçada.

També a tots els que vau donar-nos suport i ho heu estat fent al llarg de tot aquest any i especialment als companys de CatDiuProu i als nostres diversos assessors jurídics, una feina molt feixuga i a vegades poc corresposta. 

Tot repassant les informacions, anècdotes i històries variades d'aquest any, hem topat amb tota una perla.

Segons es desprèn de les intervencions fetes a la Comissió de Territori al Parlament de Catalunya del passat 2 de maig de 2012, representants d'Abertis van fer cap al Parlament uns dies abans del primer #novullpagar massiu. 

En aquesta reunió hi eren presents els portaveus dels partits de la Comissió de Territori i els representants d'Abertis.

Us deixem les intervencions de Salvador Milà (ICV), Marc Sanglas (ERC) i Jordi Cañas (C's) on parlen, a més de la vergonya del sistema de gestió de les infraestructures i els peatges, de la reunió amb els representants d'Abertis.

Tots tres vídeos tenen molt interès, us els recomanem: 









Expressem el nostre total rebuig a que una empresa privada gestora d'un servei que hauria de ser públic, es presenti al nostre Parlament i tingui la indecència i vergonya de coaccionar i amenaçar als nostres representants escollits democràticament a les urnes.

I no només això, sinó que per part del govern se'ls acceptin les reclamacions i que les conseqüències siguin les denúncies totalment irregulars del Servei Català de Trànsit als ciutadans que reclamem justícia després de pagar les autopistes durant més de 40 anys. Autopistes totalment amortitzades a dia d'avui. 


El que hauria de fer el govern, sigui del partit que sigui, en comptes d'agenollar-se als peus d'Abertis, és aturar els expedients del Servei Català de Trànsit i vetllar per un servei públic de les infraestructures i ajudar a la ciutadania. 

Com? 

- Renegociant els contractes de concessió de les autopistes i els peatges a l'ombra.

- NO allargar, en cap cas, els contractes de concessió de les autopistes de peatge i exigint el compliment d'aquests convenis en l'aspecte dels pagaments estipulats per part de l'empresa concessionària. I menys encara, que els allargaments de concessió siguin per a pagar les deficitàries autopistes radials de Madrid. 

- Fent-se càrrec de la gestió de TOTES les autopistes del país, aplicant criteris eficients de gestió pública, on la ciutadania pugui gaudir d'un servei digne. Fet que no n'eximeix del pagament, però a un preu raonable, com és el cas de Suïssa, on es paguen 33€ l'any per a circular per les autopistes.

- Fer públics els convenis de concessió i els ingressos/costos/beneficis de l'empresa concessionària Abertis. A dia d'avui existeix una TOTAL OPACITAT respecte als convenis de concessió i els comptes corresponents. 


És vergonyós que el privat que gestioni una infraestructura (en aquest cas autopistes) se n'apoderi fent que l'administració es vegi subordinada als seus interessos i que els ciutadans en paguem els plats trencats.

 Si realment som un país modern i civilitzat, el nostre govern hauria d'actuar amb valentia i demostrar que està al costat del poble que l'ha escollit a les urnes. Deixar que el privat que gestiona les autopistes pugui entrar al Parlament i coaccionar als nostres representants és totalment inacceptable. 




dimarts 26 de març de 2013

El drama Ad Eternum amb data de caducitat: les multes.

En pocs dies el primer #novullpagar estarà d'aniversari, com també les multes corresponents. 

Farà cosa d'un any, Josep Casadellà penjava un vídeo a la xarxa negant-se a pagar un peatge. Com a conseqüència d'aquest fet, la primavera del 2012 va està marcada per la insubmissió i la desobediència pacífica als peatges. 

Es va posar en evidència la vergonya del sistema de gestió d'infraestructures, molt perjudicial pel país. La connivència de governs catalans i espanyols des de fa anys ha permès que el privat que explota la infraestructura obtingui guanys desorbitats mentre l'usuari en paga un preu abusiu. De cada 4 euros pagats al peatge, només 1 és destinat al manteniment de la via.

També fa quasi un any que el Govern de la Generalitat, a través del Servei Català de Trànsit, començà a tramitar multes gràcies a les denúncies voluntàries que els treballadors d'Abertis els enviaven. Per entendre'ns, és com si un ciutadà en denunciés a un altre per haver-lo vist saltar-se un semàfor, i sense proves. 

Des del primer dia es va dir que aquestes multes eren totalment irregulars, a més de desproporcionades, i les tesis de la no infracció del #novullpagar van ser avalades per nombrosos juristes, el Col·legi d'Advocats de Barcelona i els mateixos Mossos d'Esquadra

El canvi legislatiu d'1 de gener (veure informe jurídic) dóna a entendre que les multes del 2012 són totalment irregulars i que no tenien raó de ser. 

Els expedients encara s'estan tramitant i molts ciutadans han de fer front a multes fermes de centenars d'euros i veuen com se'ls embarguen els comptes.

El Servei Català de Trànsit ha tramitat més de 30.000 expedients.

Aquest embolic kafkià només està fent que es dilapidin ingents recursos públics per a defensar els interessos d'una empresa privada davant a ciutadans que reclamem justícia. 

Considerant la greu situació i els informes jurídics, demandem al Govern i al Servei Català de Trànsit que tanquin de forma immediata tots els expedients relacionats amb el moviment #novullpagar. 




dijous 21 de març de 2013

directe.cat: Abertis reparteix entre els seus 660 MEUR

L’espoli que patim els catalans pels peatges que ja estan amortitzats omplen les butxaques de La Caixa, l’ex-ministre franquista Villar Mir i altres privilegiats. 

Cal seguir pagant?


En moments com els actuals on la majoria de la gent pateix la crisi d’una manera molt greu, no és possible que el capitalisme salvatge de les grans corporacions segueixi guanyant més i més diners, a costa fer negoci amb una empresa recaptatòria que cobra per unes infraestructures amortitzades moltes vegades. Els peatges a Catalunya han estat pagats i molt ben pagats, els grans accionistes d’ABERTIS porten molts anys guanyant diners en proporcions escandaloses. 

Segons diuen ells mateixos, les accions d’ABERTIS han tingut un rendiment en plena crisi del 14%, sembla una veritable immoralitat que el 90% dels peatges que paguem vagin a les butxaques dels grans accionistes de l’empresa. 660 MEUR, quasi 90.000 milions de les antigues pessetes cada any. 
És normal? Dossier directe!cat sobre els peatges.
Aturar l’espoli també vol dir evitar que alguns hi guanyin molts diners


Cada vegada més ABERTIS necessita seguir cobrant i augmentant els peatges de les seves concessions a l’estat, cada vegada més els seus peatges fora de l’estat són més controlats pels respectius països que posen sota control el saqueig que pateixen per parts de les grans corporacions. El seu futur passa per seguir cobrant i cobrant dels peatges catalans i si poden, com ja han dit, implantant l’eurovinyeta, el seu nou objectiu.


En 10 anys s’han repartit 6.000 MEUR, un bilió de les antigues pessetes 


Aquesta és la xifra de l’espoli que patim els catalans via peatges en tant sols 10 anys, és inadmissible, immoral que això segueixi passant, cal posar fre a que uns guanyin sense cap esforç milions d’euros a costa d’uns peatges ja amortitzats.